Sobre la música del rei moro

Por Ramón Jover Amorós. Análisis sobre el posible origen y desarrollo de la fiesta de las danzas de Rey Moro de Agost (Guillen. A. (2005), p.13).

“El día 28 de Desembre és la nit i el dia del Rei Moro. Comença la nit amb la Serenata a la Reina Mora. Esta Serenata está directament relacionada amb la tradició àrab de poesia amo¬rosa i cult a la dona.

Durant molts segles van conviure àrabs i cristians, es a dir, mossàrabs o no àrabs i jueus. Aquells portaren la seua religió, els seus costums, la seua cultura y la seua música.

Els jueus van tindre una presència activa en la Península desenvolupant un paper important en la societat hispano-àrab. Tot això va contribuir a formar un hàbit cul¬tural propi, en el qual, la música va tindre un lloc important.

Per desgracia, la herencia musical árab i jueva està formada per la tradició oral, excloent tota partitura escrita.

Se sap que va existir un predomini de la música vocal sobre la instrumental, tant a nivell de creació popular com més culta. Entre els Beduins del desert existia la tradició d'abans d'entrar en combat, entonaven càntics alhora senzills i rudes, dirigits única i exclusivament a les dones.

Els instruments utilitzats en aquestos cants eren: ELL MIZHAR (llaüt), LA GUSSABA (flauta), EL DUFF (tabalet) i un tipus d'oboè anomenat MIZMAR. S'ha cregut vore en aquestos cants un precedent del tipus de declamació usada en el Coran.

Entre les formes musicals que han sobreviscut a la tradició oral, s'encontren la NOWBA o NAWBA. El nom de NAWBA significa torn.

Quan el músic o cantant volia actuar davant del Califa devia esperar el seu torn, darrere d'una cortina fins que el SATTAR (guardià) li donarà l'ordre de començar. L'espera del torn o NAWBA, va passar a designar el tipus de música que s'interpreta davant del Califa. La NAWBA s'acompanvava amb tambor que realitzava una sèrie de fórmules rítmiques anomenades WASN; existien cinc formules diferents: HEZECH, RAMELL, TAQUIL primer, TAQUIL segon i MAJURI; cadascuna tenia un temps ràpid i altre lent.

La melodia rep el nom de MAQAM, que era un tipus d'improvisació instrumental basa¬da en alguna petita sèrie de notes. Són el anomenats sistemes pre-pentatònics i pentatònics defectius”.