viernes, 1 de enero de 2010

Agradecimiento

El rei i la reina mora quieren expresar su agradecimiento por el apoyo y trato recibido antes, durante y después de su reinado. Expresar que se han sentido muy apoyados en todos los actos realizados y desear que la fiesta perdure a través de los años.

Viva la fiestas Agost

domingo, 27 de diciembre de 2009

Actividades "rei i reina mora"

Ayer día 26 y enmarcado dentro de las actividades del “rei i la reina mora” tuvo lugar a medio día una comida y por la noche una cena que se celebraron en el restaurante “nou palacio” servidos estupendamente por Severino y su personal.

A estos eventos acudieron todos los acompañantes del “rei i la reina mora”, que somos unos cuantos. Agradecer a Rafa su predisposición a animar la fiesta con la “dolçaina”, ya que sin la música la fiesta no sería lo que es. (fotos en la parte derecha)

Hoy día 27 prosiguen las actividades con una comida a medio día y por la noche el previo al punto culminante de la fiesta como son la “cantà a la rina mora i la nit dels cuets”.

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Cánticos a la reina mora

En comentarios, podéis adelantaros y dejar vuestros cánticos a la reina mora.


Son estrofas improvisadas por los asistentes, utilizando la melodía de la folia cantada a la Santísima Virgen de la Paz, y los instrumentos empleados para el acompañamiento son la dulzaina y el tamboril. En cuanto a su rima, riman la segunda y la cuarta estrofa.

En medio del escenario
Hay una hermosa pareja
Es Pedro y Loli
Que todo el mundo festeja

Eres bella y tan hermosa
Como la flor del azahar
Por eso esta noche
Te venimos a cantar

Danceros y bailadoras
Han venido a cantarte
Porque eres la reina mora
Y también felicitarte

Cristianos somos con fe
Y todos en este día
Vienen a ver a la reina
Y cantar con alegría

Como eres la reina mora
Te venimos a cantar
Los mocitos de la danza
Te quieren felicitar

Los danceros de este año
Vienen a ver a la reina
Vienen a alabarla
Y a darle la enhorabuena

Es estos días de fiesta
El pueblo está alborotado
Con cartuchos y cohetes
Algunos salen quemados

El rey moro es un buen mozo
Simpático y elegante
Que ha nacido en Agost
Que es provincia de Alicante

El pregó dels danceros

A continuación se expone el pregón de 2009, omitiendo los nombres de las personas que han sido motivo de crítica. Se advierte que el escrito es literal, no siempre coincidiendo con un correcto valenciano.

PREGÓ DANCEROS 09

Bona nit a tots y a totes!
Ja estem açí els danceros;
dia 8 de desembre,
venim a dir el pregó,
per complir la tradició.

Volem fer alguna cosa guapeta però,
en algú hem de clavar-nos,
i tindrem que donar algunes punxades.
Però sempre amb bon humor,
que no volem eixir a bufetades

La economia està fotuda,
les vidrioles buides i foradades.
Hem comprat sardines,
i hem eixit a trompades.

Les mares estan tranquil•les,
diners pa beguda no en tenim,
i si en veuen algun borratxo,
no patisquen està fingint.

Com per a caramelos tampoc tenim,
les paperades de graví volem omplir.
Però naranjeros, no patiu
que els anisets ja estan aquí.

Però anem a lo que anem,
agarreu-vos els matxos
i abrotxeu-vos els cinturons
que va de bo.
Comencen el pregó.

De reina mora,
posarem a la XXXXXX.
Aquesta xica hem posat,
perquè un secuestro
s’ha inventat i
la guàrdia civil l’ha denunciat

No sabem si es mentira o es veritat,
lo que si que sabem és,
que li agraden les vergues una barbaritat.

I QUE DIREM: UN XUPLAETA I MON ANEM Eh,
UNA XUPLAETA I MON ANEM EH!

De rei moro posarem a XXXXX,
el que treballa en seguritat,
que demostra tindre el cap
mol mal amueblat.

És un home gros i malcarat
i està el tio tan bolondro
que se li junta el cos en el cap.
El dia u mos va voler atropellar
perquè a la filla el capot li van rallar,
i als danceros la culpa mos van tirar

Va aplegà derrapant
en un cotxe xicotino;
i va baixà un tio gran
com un lleó marino.
Els xillits de la jungla vam sentir,
i des d’aquell dia
no podem dormir.
Total, que el lleó marino nomes
fa que xillar i el capó del cotxe
encara el te per arreglar.

I QUE DIREM:
I COM LOS GORILAS UH UH UH!!

De primera balladora
a la filla de XXXXXXXXXX,
XXXXXX en el país de les seus
dos meravelles volem posar,
perquè en el poli l’han clavat,
per si algun dia
els flotadors s’han extraviat.


Com tots en la piscina es volen ofegar,
al seu germà de socorrista han contractat,
i de pas que deixe ja de mariconejar.
Axina que, a la piscina
està tot controlat.

I QUE DIREM !!
UNA CUBANETA I
MON ANEM , E!

De primer ballaó,
posarem a XXXXXXXXX
perque demostra tenir
la cara mol dura.
A vegades sen va a la platja
i te l’Església tancà.
I quan la té oberta, no va
perquè es dedica a festejà

I DIREM TOTS:
EN EL NOMBRE DEL PADRE,
DEL HIJO Y DEL ESPIRITU SANTO.
AMEN

De segon ballaó
a XXXXX
volem posar
perque a la bellea
la seua epoca de jove vol disfrutar .
Ai XXXXX que ja no tens 18 anys,
la dona ta deixat i en la coperativa
te has quedat tirat

De ballaora segona,
a King Africa en dona
Ay XXXXXX, que
el Palacio has tancat,
una ONG has muntat
i mitja població de Rumania has furtat

I QUE DIREM:
BOMBAAAAAAAAAA!!!

De tercer ballao,
Posarem a XXXXX
Que del gimnàs sen a anat
I de policia l’han posat
Perquè és mes geig que un pecat.

No sabem qui ho ha arreglat
Però als mes ganduls del poble
Sempre posen de vigilant.

I QUE DIREM TOTS:
A XILIPU, A PU A PU,
A XILI PU A PU, A XILI, A XILI A XILI ...

De tercera ballaora,
Posarem a la XXXXX
que en este pregó no pot faltar,
perquè a tot el poble
ens vol estafar.

Per un boli i un arxivaó
ens vol sacar un ull i un rinyó.
a 0,50 els bolis de propaganda,
a 5,75 la llibreta pera estudiar i
a euro el borraò
Si compres alli
seras un toporró.

I QUE DIREM:
MANOS ARRIBA, ESTO ES UN ATRACO!!




De quart ballaó,
Posarem a XXXXX
Lladre legendari,
Capaç de dur-se’n
Fins el cobre del cementeri.

És un lladre que
defensa la vida sana,
i va pels camps
portant-se la marihuana.
A més, és un plat
molt be combinat,
perquè porta llentilles
choriso i es més geig
que el cagà de gat.

I QUE DIREM:
Lentejas si qieres las tomas
I si no las dejas

De tractorista.
Al de l’any passat anem a substituir
ja que és quinto i
encara no té el carné de conduir.
A XXXXXXX
anem a posar
ja que si el deixem anar
amb el minicotxe eixe
un dia d’estos s’ha d’ofegar,
I als mitins de Rajoy
no tindrem en qui anar.


I QUE DIREM:
PACO PICAPIEDRA....!!!


De xaramitera,
posarem a XXXXX
que tocant és un mal de cap
i no la pensem contractar,
l’any passat la pata va clavar
perquè les danses a
mig tocar les va deixar
per anar-se’n a sopar.

I QUE DIREM:
TIRINA NI NANA, TIRINA NINA
D’acompanyants del rei moro,
posarem a les xiquetes de hui en dia
perquè en faldeta curteta i sense braga
l’hivern s’han passat i
la gripe A per la bacora han agarrat.

I QUE DIREM:
SI NO MO LA XUPLEN NO MON ANIREM,VOLEM ESTAR
ACÍ, I ACÍ MOS ESTAREM

De grup corresponsal,
A uns que soles volen divertir-se
i no saben ni vestir-se;
Són la XXXXXXX
que es posa els pantalons en la bragueta darrere.
Els hem possat perque en mig any
en xaramites ens van fe desfilar
i en el desfile ens feien ganes de cagar.

D’arreplegao d’anicets,
A XXXXXXX hem possat
i anem a donar-li un recital
per a que s’enteren que Madrid
és la nostra capital.
La cosa és fàci,
no ens molesta que Catalunya
vulga ser individual
però que no vulguen clavar a Agost
en aquest berenjenal.

I QUE DIREM:
POR ESO SE OLLE ESTE REFRAN,
QUE VIVA ESPAÑA!!!

Este any a un segurata hem contractat,
i XXXXXX ha sigut el afortunat,
que a tot el món que agarra el cul li ha petat.
I amb el garrot i la boina en una residencia l’han clavat.
Ay XXXXX, ves en cuidao
en eixa necessitat que, cada volta que
eixim al carrer tenim que dur un tapó posat.
I com a novetat estel•lar
Al alcarassa dels danseros volem posar.
I en este antic ofici
el cura nou ha d’intervenir
Perquè comense a saber
lo que es este poble
però sense pasamos,
no siga cosa que vulga dimitir.
Ay Cura Cura, que no
saps on t’has clavat
que si algú va a misa es per algun pecat.
Als danseros, del quarto
de misa ens has tirat
perquè un poquet l’hem embrutat.
I ara no digues que no,
que eixe quarto no es teu,
es del Senyó.

Be, asto s’acaba,
si hi ha algú malhumorat,
aguardem de tot cor,
que mos puga perdonar.
Ara hem de guardar el carro,
la borrechera dormirla,
i preparà la vedriola
a vorer si podem omplir-la;
Buscà el sombreo, la xaqueta
i la corbata i en un poquet de
betum netejà la sabata.
A la plaça de punt en blanc, volem entrar;
i a tots unes bones festes fer-vos disfrutar.

Ah! Una altra cosa vos direm
(TOTS) El dia 26 en la plaça mos vorem.

lunes, 21 de diciembre de 2009

sábado, 19 de diciembre de 2009

Actividades del rei moro

Día 19: Cena en el local
Día 26: Comida y cena en el nou palacio
Día 27: Comida nou palacio
Día 28: ¿??????????????
Los entremeses y actividades paralelas no están puestas, pero como en la mili “se le supone”

miércoles, 16 de diciembre de 2009

Presentación del cartel de fiestas

El viernes 18 de diciembre a las 21 horas, tendrá lugar en la casa de la cultura la presentación del cartel de fiestas.

domingo, 13 de diciembre de 2009

La música de la fiesta. La taranina

La Taranína, se trata de una pieza musical muy característica del folklore musical de Agost. Es un toque de inicio para comenzar el baile de las danzas que componen la fiesta del Rey Moro. Según Juan Manuel Molina, “La taranina más que una canción o danza popular es un toque de atención que el dulzainero da antes de empezar las danzas como toque de aviso a los bailarines. Se trata de una improvisación a través de la cual consigue el calentamiento y observación de su instrumento para ponerlo a punto y poder empezar con las danzas. El tamborilero hace lo mismo; probar el tambor. No guardan una relación estética rítmica, pues tocan a placer, sin compás”.

No obstante, existen otras opiniones que no comparten la tesis de Molina.

Sobre la música del rei moro

Por Ramón Jover Amorós. Análisis sobre el posible origen y desarrollo de la fiesta de las danzas de Rey Moro de Agost (Guillen. A. (2005), p.13).

“El día 28 de Desembre és la nit i el dia del Rei Moro. Comença la nit amb la Serenata a la Reina Mora. Esta Serenata está directament relacionada amb la tradició àrab de poesia amo¬rosa i cult a la dona.

Durant molts segles van conviure àrabs i cristians, es a dir, mossàrabs o no àrabs i jueus. Aquells portaren la seua religió, els seus costums, la seua cultura y la seua música.

Els jueus van tindre una presència activa en la Península desenvolupant un paper important en la societat hispano-àrab. Tot això va contribuir a formar un hàbit cul¬tural propi, en el qual, la música va tindre un lloc important.

Per desgracia, la herencia musical árab i jueva està formada per la tradició oral, excloent tota partitura escrita.

Se sap que va existir un predomini de la música vocal sobre la instrumental, tant a nivell de creació popular com més culta. Entre els Beduins del desert existia la tradició d'abans d'entrar en combat, entonaven càntics alhora senzills i rudes, dirigits única i exclusivament a les dones.

Els instruments utilitzats en aquestos cants eren: ELL MIZHAR (llaüt), LA GUSSABA (flauta), EL DUFF (tabalet) i un tipus d'oboè anomenat MIZMAR. S'ha cregut vore en aquestos cants un precedent del tipus de declamació usada en el Coran.

Entre les formes musicals que han sobreviscut a la tradició oral, s'encontren la NOWBA o NAWBA. El nom de NAWBA significa torn.

Quan el músic o cantant volia actuar davant del Califa devia esperar el seu torn, darrere d'una cortina fins que el SATTAR (guardià) li donarà l'ordre de començar. L'espera del torn o NAWBA, va passar a designar el tipus de música que s'interpreta davant del Califa. La NAWBA s'acompanvava amb tambor que realitzava una sèrie de fórmules rítmiques anomenades WASN; existien cinc formules diferents: HEZECH, RAMELL, TAQUIL primer, TAQUIL segon i MAJURI; cadascuna tenia un temps ràpid i altre lent.

La melodia rep el nom de MAQAM, que era un tipus d'improvisació instrumental basa¬da en alguna petita sèrie de notes. Són el anomenats sistemes pre-pentatònics i pentatònics defectius”.

sábado, 12 de diciembre de 2009

Naranjeros 2008

Reinado 2009

El reinado de este año 2009 está compuesto por Pedro Antón, más conocido como “Pere Fuig” y su hermana Loli. El mote de “Pere Fuig” viene precisamente de esta fiesta.

Historia

La fiesta del rey moro, es una de las más estimadas y conservadas del pueblo de Agost. Sobre sus orígenes existen distintas versiones, aunque la más extendida hace mención a una representación de las luchas que en el s. XIII mantuvieron los musulmanes y los cristianos y su transmisión sobre generaciones ha hecho que se conserve.

Anteriormente al inicio de la fiesta, el día 8 de diciembre, los “danceros” publican el pregón, una especie de bando sobre los personajes que, por una circunstancia u otra, han sido notorios durante el año.

Las danzas dan comienzo el día 26 de Diciembre y terminan el primer día del año. La fiesta la organizan los mozos denominados "danceros" que son los que han cumplido los 18 años.

La noche del 27 es "la nit dels coets", los quintos y amigos del rey moro salen a la calle, acompañados por dulzaina y tamboril, a dar escolta bajo un palio, al rey moro para defenderlo de los otros grupos que no cesan de echarles "carretillas", terminando el recorrido en la plaza del pueblo. También es la noche en que se le hace la serenata a la “Reina Mora”.

El día del “rei moro” es el 28 de diciembre y sobre las cinco de la tarde y acompañado de la banda de música, de la Reina Mora y de algunas parejas de "dançeros", hace su entrada triunfal en la plaza, en la cual al son de la dulzaina y el tamboril, debe estar bailando dando las vueltas necesarias a la plaza para demostrar su valor ante “els cartuxaes”, cartuchos llenos de caramelos y anisetes que los vecinos arrojan sobre él para derribarle el turbante.

En la “dançà” del día 1 de enero, tiene lugar, después del baile, la subida a los balcones de la plaza a descolgar las naranjas, lo que constituye el relevo de los que serán “dançeros” el próximo año. En esta fiesta, la música es interpretada, como en las festividades de los tiempos remotos por la "dolçaina i tabalet", con las piezas tradicionales autóctonas, cuya música ha sido motivo de inspiración para los músicos locales.

Presentación

El presente blog nace con la idea de dar a conocer la fiesta del “rei moro” y a su vez informar sobre las actuaciones de este año. De la misma forma quien desee colaborar para ampliar contenidos, información o documentos gráficos, lo puede hacer escribiendo a la dirección de contacto o en comentarios.